La censura roja

Durant la vaga de La Canadenca, el 26 de  febrer de 1919, quan la premsa burgesa carregava plomes contra els vaguistes, el Sindicat Únic d’Arts Gràfiques de la CNT i la proposta del seu militant Salvador Caracena, s’implanta l’anomenada “Censura Roja” sobre aquelles noticies periodístiques contràries als interessos dels treballadors en vaga.

Acrata Vidal, linotipista del diari “La Publicidad” va ser escollit com a delegat per tal qüestió en aquest diari i va exercir la pressió al seu director per anunciar-li que una sèrie d’articles no s’havien de publicar i, efectivament, no es van publicar. 

Aquesta censura va paralitzar les impremtes dels diaris conservadors que l’acceptaven dòcilment o omplint alguns articles d’errates i faltes d’ortografia. Varis diaris de dretes com “El debate”, “La Acción”, “La Época” o “La correspondencia militar”, son víctimes d’aquesta censura, aplicada sobretot als textos oficials per lluitar, segons els sindicats, contra la censura blanca dels governs que no es contenten amb difondre una veritat oficial, si no que imposen a vegades noticies falses, amb la complicitat d’alguns directors de diaris. 

Els directors dels diaris de Barcelona el dia 7 de març, van rebre una carta del Sindicat d’Arts Gràfiques, Paper, Cartró i Similars perquè publiquessin el següent text:

“Señor director...

Muy señor nuestro: obedeciendo a la razón y justicia que en todo momento debe guiar el buen criterio en las cosas, tenemos el deber de comunicar a usted que la Junta del Sindicado de Artes Gráficas ha tomado el acuerdo de suprimir de la redacción del periódico de su dirección toda nota o comentario relacionada con el movimiento de La Canadiense, venga por conducto de quien sea, en la inteligencia de que en el momento que aparezca algo de dicho asunto, nos arrogaremos el derecho de retirar el personal de esa casa, sin perjuicio de exigir una indemnización como correctivo de dicha infracción. Por el sindicato de Artes Gráficas.- Barcelona 7/03/1919”